El manifest “mea culpa”

 Fa més d’un any que havia deixat d’escriure al blog. Durant aquest any han passat moltes coses al respecte d’allò que em va fer obrir aquest espai. Han passat més de tres anys en total des de que va començar tot el proccés judicial i encara no ha arribat al seu punt i final. Recurs darrere recurs, l’Ajuntament de Benifaio (encapsalat encara per Amparo Arcís), ha protagonizat el que jo anomenaria el ridícul més gran davant la justicia. Aquest any d’absència supose que té una raó de ser, el cansament ja d’aquest proccés, una desfilada agònica de recursos i més recursos, de nomencaltures i papers que cal desxifrar, burocràcia, en fi… A vegades entenc per què la gent té por a denunciar les injusticies, que pots esperar d’un sistema que l’únic que el garanteix és una espera infinita de recursos, procesos, etc…entenc aquells que inclús ja no hi creuen…és comprensible. Bé, però aquest podria ser un tema per a un altre “post”.

En març  d’aquest any 2011, el TRIBUNAL SUPREMO  i el T.S.J. de la Comunitat Valenciana s’ha pronunciat i obviament han dictaminat que he de ser readmés al meu lloc laboral.  Tot està ja en mans del jutjat d’execucions. De l’Ajuntament cap resposta, CAP!  Pareix ser que tot ha acabat però no…encar es faran esperar un poc més….

Al poble han passat moltes coses en aquestos anys també, les activitats culturals (entre les que estava la meua) han practicament desapregut, les esportives també, la piscina i les gestores han estat un fracàs, el musical, etc…

Hui, m’he trobat aquest panflet que navegava ja per INTERNET i “click!”, m’he reactivat un altra vegada. Pot ser és el moment idoni per a que es parlen aquestes coses i fem un poc de memòria, ara que s’acosta el dia 22. La veritat és que el panfletet és mereix un anàlisi impresionant de la situació i no té desperdici. Anem a fer un breu analisi a veure que passa:

“Se habla mucho de la deuda…pero està controlada.” Mare meua, primer deixen caure “hay rumores”, després accepten que són certs dient “està controlada”. De quin deute parlen? estan avisant-nos de que l’ajuntament està super endeutat? És una estratègia per espantar a l’oposició? és com una contestació a un rumor.

“Dentro de unos meses se realizaran los pagos…”. Avisen als inpagats de que tranquils que se us pagarà? Que vol dir açò? En que societat vivim que acceptem que aquell que ens representa asumisca els deutes i no passe res?  després accepten i justifiquen que els deutes eren necessàris per al poble, i ara pregunte, erà necessari carregar-se l’activitat de dibuix i pintura, que a banda de que no suposava cap despesa perquè practicament s’autogestia també tenia el suport de la població? Era també necessari, una vegada decidit el meu “acomiadament” allargar tot el proccés judicial endeutant més al poble? Tot això era necessari? jo crec que no, i ja ho vaig dir una vegada, el deute als polítics els importa poc, sobre tot perquè no ho paguen de la seua butxaca, no al 100% obviament.

“Por eso…que Benifaió será la envidia de muchos pueblos”. No es tracta de donar enveja, es tracta d’estimar i tenir un sentit de reponsabilitat envers al vostre poble. Com a polítics us deveu al poble i no heu d’estar pendents del que pensaran els altres municipis, ni de ser l’enveja. Jo crec que en aquesta frase s’intueix el següent: “de moment el nostre poble no és l’enveja dels altres, és més, pot ser inclús la burla…però tranquils que tenim preparada una…” Senyors, u presenta un programa com deu mana i no va dient aquestes coses.

“GRACIAS a Dios, tenemos más ilusión que nunca”. Aquesta ja és el remat final, no tinc paraules, imploren i supliquen a Deu el perdó, que santets son…

Bé, de tot açò el que es despren d’aquestes paraules clarament és que el PP de Benifaió té clar que ho ha fet malament, i aquest panflet és una manera de justificar tot això, una manera d’entonar el “mea culpa” i intentar posar remei a la desesperada. Patètic. Mai havia vist una estraègia tan trista i simple, però és el que hi ha, i així i tot a les eleccions encara hi ha gent que els vota.